FREDERICK (2006)
ARGUMENT:
“I tu, per què no treballes, Frederick?", li preguntaven els altres.
"Jo treballo", els responia Frederick.
“Recullo rajos de sol pels dies freds d'hivern."
Una família de ratolins recull provisions i tots treballen, excepte Frederick, que aparentment no fa res. Però ell també s'aprovisiona: raigs de sol, colors, paraules ... Quan arriba l'hivern,
comproven que la seva tasca poètica havia estat imprescindible perquè els ratolins passin millor la cruesa de l'estació hivernal. Així, en aquest conte, Frederick és acceptat com és.
comproven que la seva tasca poètica havia estat imprescindible perquè els ratolins passin millor la cruesa de l'estació hivernal. Així, en aquest conte, Frederick és acceptat com és.
Leo Lionni és un dels pioners de l'àlbum il.lustrat modern. Un dels temes que aborda el relat és la individualitat, el descobriment i l'acceptació de la pròpia identitat. Frederick és poeta i
demostra que, a la seva manera, també fa una aportació al col.lectiu. Així se'ns presenta l'artista no com un ésser automarginat, sinó com algú necessari per als altres. Enfront de la importància del treball, Frederick recorda la necessitat d'alimentar-se de més coses que palla i nous.
demostra que, a la seva manera, també fa una aportació al col.lectiu. Així se'ns presenta l'artista no com un ésser automarginat, sinó com algú necessari per als altres. Enfront de la importància del treball, Frederick recorda la necessitat d'alimentar-se de més coses que palla i nous.
A molts, Frederick els pot semblar egoista, però l'egoisme del protagonista és, simplement, una fidelitat en sí mateix. Els seus veïns de cau, lluny de recriminar-li, li deixen meditar, respecten la seva introspecció i senten curiositat per un món que, finalment, agraeixen.
LEO LIONNI:
(Amsterdam, Holanda, 1910-Toscana, Italia, 1999)
Leo Lionni va créixer en un ambient artístic -la seva mare havia estat cantant d'òpera i el seu tiet Piet fou un gran aficionat a la pintura- i des de molt jove va saber que aquell seria el seu destí. La seva formació no fou artística, ja que es doctorà en Economia.
El seu primer llibre per infants arribà molts anys després, gairebé per casualitat. Durant un viatge en tren se li ocorreguè entretenir als seus nets amb un conte fet a base de trossos de paper de seda. Així sorgí "Petit Blau i petit Groc". Fou el primer de més de 40 obres aclamades a tot el món per la crítica especialitzada.
Al 1931 s'instalà a Milà i entrà en contacte amb el disseny gràfic. Quan es traslladà a Amèrica al 1939, va treballar en una agència de publicitat de Filadèlfia, la Corporació Olivetti i la revista Fortune. També creia la seva reputació com a artista i els seus quadre s'exhibien en les millors galeries, des d'Estats Units a japó. Com ell mateix va dir: "D'alguna manera, en algun lloc, l'art expressa sempre els sentiments de la infància". Pels seus mèrits com a escultor, dissenyador, pintor i il·lustrador, va rebre al 1984 la Medalla d'Or de l'Institut Americà d'Arts Gràfiques.
L'autor ens transmet la importància de la llibertat individual: els lectors es senten emparats, doncs saben que els ratolins respectaran la individualitat de Frederick. És com si els diguès que s'ha de ser el que un desitja i ser-ho sense por, donat que els altres ho podran entendre.
Altres àlbums de Leo Lionni editats per KALANDRAKA són "Nadarín", "Petit Groc i Petit Blau", "La casa més gran del món" i la sèrie "Frederick" per a pre-lectors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada